Factors Psicològics Interpersonals.

La relació mestre alumne: compartir un procés ensenyament-aprenentatge enriquidor per les dues parts.
Foto: Antònia Tur.

  
   Dins de l'àmbit de les relacions interpersonals que afecten a l'alumne, la relació mestre-alumne és, des-de el meu punt de vista, importantíssima. Es tracta que el professor actuarà com a model dels seus alumnes, convertint-se, abans de tot, en model en valors com la solidaritat i la cooperació. Elements què, a més d'estar encaminats a construir una societat millor, també són fonamentals en la creació de coneixements, diguem-li més tècnics. El professor ha de ser conscient d'aquest paper i de la necessitat de continuar amb la seva formació al llarg de tota la vida per poder desenvolupar la seva tasca de manera adequada. 

   El diàleg i la reflexió són també necessaris perquè comporten acceptar noves idees, tal vegada revisar els propis valors, en definitiva, requereix ser flexibles. Amb aquesta actitud la diversitat es presentarà com a valor. El diàleg s'ha de donar, sobre tot, entre tots els components de la comunitat escolar, incluint la familia.  L'esperit crític ha de ser el sedàs necessari davant tanta informació nova com ens envolta en l'actualitat. El professor, com a model, fomentarà així la capacitat de valorar els diferents punts de vista i el diàleg i la reflexió com a eines que condueixen també al consens.

  Sense oblidar els aspectes emocionals, es necessaria l'empatia per poder acompanyar als alumnes pels torrents d'emocions pels que a vegades redolen i ajudar-los a adquirir competències que els seran tan útils com els aspectes cognitius. L'afecte ha de formar part d'aquesta relació però no en hi ha prou, també es necessari l'aprenentatge d'habilitats en aquest camp.

    El paper del mestre esta en revisió, com segurament hi estan tots els elements que conformen la societat actual, la societat del segle XXI. Si la crisis actuals no és només econòmica, sinó també de valors vol dir que estan emergint-ne de nous. A més de tots els canvis que impliquen la innovació tecnologica i la globalització a nivell de tractament de la informació o capacitació laboral.

   Buscant informació vaig trobar un article, "Pedagogía Transpersonal, una nueva realidad humana exige una nueva Pedagogía" que, casualment, (Jung hauria dit que no és casualitat sinó sincronia), vaig trobar un article quan menys sorprenent per mi. 

    Ja fa uns anys, havia llegit alguns llibres de Carl Gustav Jung i d'Stanislav Grof, què són mencionats a aquest article, considerats precursor, el primer, i un dels promotors, el segon, de la PsicologiaTranspersonal. Al menys quan els vaig llegir em va par-eixe entendre que les seves teories no eren molt ben rebudes a la majoria dels ambients acadèmics per mor d'acollir certs principis de les tradicions espirituals. Com a mínim als que jo vaig tenir accés. Així que no m'hagés atrevit a mencionar un article d'aquestes característiques amb aquest dos autors com a referents sinó fos perquè esta firmat per una professora Universitària, Maria Paloma Santiago Martínez, professora del Departament de Ciències de l'Educació de la Universitat de Oviedo. L'article va aparèixer a la revista Qurriculum l’any 2009. El deix penjat perquè què m'agrada la idea de transcendència més enllà del propi individu que ens proposen aquest autors, així com  algunes de les coses que diuen partint d’aquesta idea. http://revistaq.webs.ull.es/ANTERIORES/numero23/santiago.pdf

                                              

També he penjat un video d'un pedagoc que m'he anat trobant.

Factors Psicològics Intrapersonals.

Foto: cmontserrat.org
 Les intel·ligències múltiples,  una aportació de H.Gardner a tenir en compte. 

   Dels factors intrapersonals que hem estudiat, Processos Cognitius: atenció, memòria, intel.lègincia, Processos Afectius: personalitat i motivació, i finalment la Habilitats i Estratègies d'Aprenentatge: metacognició, el que més m'ha cridat l'atenció i que pens que poden donar una altra dimensió  a les metodologies que encara s'utilitzen majoritàriament a les escoles, es al camp de la intel·ligència. 

  La teoria de les intel·ligències múltiples de Howard Gardner, converteix les metodologies tradicionals en limitants per a moltes persones, només les que tenen un predomini de la intel ligència  lingüística o de la lògic-matemàtica poden sentir-se més a gust amb elles. El fet de tenir en compte que també pot haver altres tipus d'intel·ligència i que tots les tenim totes, encara que en tenguem alguna de més desenvolupada, pot fer que diversifiquem les metodologies, i que molts més nens es sentin inclosos a l'escola,  i  es redueixi així  la sensació de fracàs que poden sentir quan no es troben inclosos. Segurament això redundaria també amb una millora  dels altres procéssos, com per exemple la motivació que, per força, hauria de suposar  una reducció d'els actuals nivells de  fracàs escolar.

  El col·legi Montserrat és un col·legi que treballa tenint en compte la teoria de les intel·ligències múltiples, al següent enllaç hi tenen un pdf on expliquen la seva metodologia, treballen per Projectes, tenint en compte aquesta teoria.

"CONSTRUYENDO" otra manera de entender la Educación.

 "La principal meta de la educación es crear hombres capaces de hacer cosas nuevas y no simplemente de repetir lo que han hecho otras generaciones: hombres creadores, inventores y descubridores. La segunda meta de la educación es formar mentes que puedan ser críticas, que puedan verificar y no aceptar todo lo que se les ofrece."
             Jean Piaget.


               La zona de desarrollo próximo es “la distancia en el nivel real de desarrollo, determinado por la capacidad de resolver independientemente un problema,y el nivel de desarrollo potencial, determinado a través de la resolución de un problema bajo la guía de un adulto o en colaboración con otro compañero más capaz”. 
             Vigotsky

“Si tuviera que reducir toda la Psicología educativa a un solo principio enunciaría este: El factor más importante que influyen en el aprendizaje es lo que el alumno ya sabe. Averígüese esto y enséñese consecuentemente”.

 Ausubel 

"El arte de plantear preguntas provocadoras puede ser tan importante como el arte de dar respuestas claras. Las buenas preguntas presentan dilemas, subvierten verdades, imponen incongruencias a nuestra atención".

Bruner

   El cuadro presentado a continuación permitirá ubicar los principales aspectos en torno al constructivismo.    

Ideas básicas	El aprendizaje es un proceso activo en el cual el aprendiz construye nuevas ideas o conceptos basados en sus conocimientos anteriores. Lo importante es el proceso no el resultado. El aprendiz selecciona y transforma información, construye hipótesis y toma decisiones basándose en una estructura cognitiva. El sujeto posee estructuras mentales previas que se modifican a través del proceso de adaptación. El sujeto que conoce es el que construye su propia representación de la realidad. Se construye a través de acciones sobre la realidad. El aprendiz aprende "cómo" aprende (no solamente "qué" aprende). El aprendiz debe tener un rol activo.
Principios	La instrucción deber ser estructurada de tal forma que sea fácilmente aprovechada por el aprendiz (organización en espiral) de acuerdo con las experiencias y contextos. La instrucción debe ser diseñada para facilitar la extrapolación y/o llenar lagunas.
Implicaciones pedagógicas (rol del maestro )	El currículum deber organizarse en forma de espiral para que el estudiante construya nuevos conocimientos con base en los que ya adquirió anteriormente. La tarea del educador es transformar la información en un formato adecuado para la comprensión del estudiante. El maestro debe motivar al alumno a descubrir principios por sí mismo. Diseñar y coordinar actividades o situaciones de aprendizaje que sean atractivas para los educandos. Motivar, acoger y orientar. Estimular el respeto mutuo. Promover el uso del lenguaje (oral y escrito ). Promover el pensamiento crítico. Proponer conflictos cognitivos. Promover la interacción. Favorecer la adquisición de destrezas sociales. Validar los conocimientos previos de los alumnos. Valorar las experiencias previas de los alumnos.
Implicaciones pedagógicas (rol del alumno)	Participar activamente en las actividades propuestas. Proponer y defender ideas. Aceptar e integrar las ideas de otros. Preguntar a otros para comprender y clarificar. Proponer soluciones. Escuchar tanto a sus coetáneos como al maestro o facilitador.
Desarrollo	Con base en conocimientos anteriores
Conocimiento	Se produce al construir nuevas ideas o conceptos con base en los conocimientos adquiridos con anterioridad
Aprendizaje	Se da a través de la construcción; aprender es construir.
Motivación	Necesidad de que lo aprendido sea significativo

Adaptado de: Brunner, 1996 (en http://tip.psychology.org/bruner.html) y Rodrigo y Arnay, 1997 .

   Al reflexionar sobre todo lo aprendido hasta ahora sobre el constructivismo, por un lado sigo sintiendo vértigo, lo siento  al pensar en el momento en que pueda estar dentro de un aula siendo una maestra responsable de guiar a los niños que tenga delante  para que “construyan” su propio aprendizaje. Si ya sé, para ello hay que tener en cuenta sus conocimientos previos, el ritmo y el nivel de desarrollo de cada niño, promover  un contexto social cooperativo dentro del aula, y  proponer actividades significativas y que permitan la experimentación, sin olvidar la representación, para que las actividades no queden en simple experimentación, lo que puede ser divertido, pero para crear realmente conocimiento es necesaria la representación, ya sea oral o gráfica. Vale, pero para ello hay que ser muy  creativo, y el problema es que hemos sido educados de una manera muy distinta, memorizando pasivamente, lo que no propicia precisamente la creatividad.    

         Nuestro cerebro se ha configurado a través de esa forma de aprender y por fuerza el cerebro de los niños que construyen su propio aprendizaje ha de configurarse de manera distinta al nuestro. 

           Si ello me provoca incertidumbre sobre mis propias capacidades, mi naturaleza optimista me lleva seguidamente a otra reflexión de índole más positiva. Contemplando nuestra respuesta como sociedad a la crisis actual, no puedo dejar de pensar que es el reflejo de nuestra educación, promotora de pasiva repetición y obediencia. Así que, por fuerza, una sociedad educada a través de la construcción de su propio conocimiento, la experimentación, la cooperación y la reflexión crítica, respondería de forma muy diferente a los problemas que se nos plantean en la actualidad.

         De todas formas, nunca se pudo anular del todo el espíritu crítico y la creatividad y hay muchas personas inventando nuevas formas de hacer las cosas, estamos en un período de transición, también en el mundo de la educación, y espero poder contribuir al cambio de una manera digna.