LA ESCOLA

Experimentar, gaudir, expressar, jugar, crear...

La proposta de treball en aquesta ocasió ha estat la següent:

Com hauria de ser l’escola dels nostres dies per a donar resposta a les necessitats emocionals dels infants? Tinguis en compte :

HISTÒRIA DE L’EDUCACIÓ INFANTIL: MODELS D’EDUCACIÓ INFANTIL
	GUARDERIA/ASILO	ESCOLA INFANTIL	CASA DEL NEN/A
ORIGEN	Necessitats econòmiques: -De la industria -De les famílies (treball de la dona)	Descobriment del valor educatiu (Psicopedagogia)	Centrada en les necessitats de l’infant
OBJECTIUS	Guardar Tenir cura Entretenir	Compensar Optimitzar Preparar	Protecció Salut Seguretat emocional Jugar/gaudir Explorar/conèixer
MODELS MOTIVACIONS	Aparcament Manca de temps Sentiment de culpa	Model adult de rendiment Preocupació pel futur	Model infantil de benestar Centrada en el present

Tenint en compte el quadre podem fer un petit recorregut per la historia de la Educació Infantil lligada a la Revolució Industrial i a la incorporació de la dona al món laboral remunerat, les fabriques primer i tots els àmbits en l’actualitat encara que hi ha molts de sostres de cristal·lí que rompre, pensem en les dones que hi ha als llocs directius, tan al l’àmbit públic com al privat.

Aquesta qüestió va tenir com a conseqüència la necessitat de tenir cura dels fills fora de la llar familiar, donant origen així a les escoles infantils. En el seu origen la seva funció era “guardar” els nens. Rousseau, el Emilio, 1762, ja proposava atendre les necessitats dels nens petits no només de “guardar-los”, despés d’ell molts altres pedagogs han escrit sobre la importància educativa durant els primers anys de vida, per mencionar alguns, Fröebel, Montessori, Decroly, etc.. Així van anar apareixent els jardins d’infància i les cases dels nens com a llocs on no només es cobrien les necessitats bàsiques dels nens,  sinó també on adquirien importància la part emocional i cognitiva del nen. Donat l’anterior, les Escoles Infantils han anat deixant espai per jugar, per gaudir, per explorar i per experimentar en un clima de seguretat i benestar per l’infant.

Així mateix, en els darrers anys, els avanços en el camp de la neurociència estan demostrant la importància dels primers anys de vida de les persones, això té conseqüències en l’enfocament de la  educació infantil. Sobre aquesta qüestió en ha parlat amplament Eduard Punset al programa Redes, deixo un enllaç de la revista “Mi bebé y más” on hi ha un vídeo amb un petit extracte d’un dels seus programes. Enmig del text si pot trobar un enllaç a un altra vídeo d'un programa sencer sobre el cervell del bebè. També  parla de les implicacions dels nous descobriments a nivell educatiu. 

El que jo pens sobre la vida laboral i la Educació Infantil va quedar recollit a la següent entrada del meu bloc de primer on parlavem del Curriculum d’Educació Infantil. enllaç

Un altra  proposta de treball va ser reflexionar sobre el seguent text: 

"Una mare li diu a la mestra del seu fill de tres anys que fa poc que ha començat el nou curs escolar i que per tant, està en el procés del període d’adaptació, que aquest ja està suficientment adaptat i que considera que ja pot finalitzar aquest període. La mestra li va respondre que, encara que el nen ja estigués adaptat, era ella la que tenia por i no es sentia còmoda finalitzant el període d'adaptació abans d’hora, perquè necessitava que les coses anessin com estaven programades"

Quan varem llegir el text a classe em vaig posar a pensar amb si havia fet bé o no la mestra al dir el que sentia ella a la mare. i quines serien les vertaderes raons de la mare per fer aquesta proposició, esta clar que no tenim el context reial, per tan no coneixem ni a la mestra ni a la mare, ni el metallenguatge de la conversa, no hem d’oblidar que el que diem no es només el que verbalitzem sinó el que transmetem amb la gestualitat, amb el to de veu, amb la mirada.

El períde d'adaptacio tendrà conseqüències més enllà dels plors dels primers díes i ha ser tingut en compte dins del projecte educatiu de l'escola. Donat  l'importància del vincles afectius que uneixen al nen amb la seva família, tan l'un com els altres necessiten un període d'adaptació a una separació que marcarà una fita en la vida del nen i dels pares, aquesta adaptació requereix una especial sensibilitat i empatía per par de l'equip docent que reb a la nova família.

Desprès de llegir el text, a classe varem concloure que la mestra no mostrava molta professionalitat. Si era una excusa per que realment pensava que el nen no estava preparat, una mestra ha de ser assertiva i explicar les vertaderes raons. I si les seves raons reals eren el que deia, una mestra professional ha de mostrar-se sensible a les necessitats de les famílies, com a part de  les necessitats dels nens, que són el primer que ha de contar.

Tenint en compta l’anterior, una mestra, a més de ser assertiva, però també ha de poder ser prou flexible com per ajustar els protocols d’actuació, quan l’ocasió ho requereixi. Un protocol d’actuació és necessari per regular la relació família-escola, però no ha de ser un conjunt de normes i actuacions inamovibles.

Dedicat a la infància.