Factors Psicològics Interpersonals.

La relació mestre alumne: compartir un procés ensenyament-aprenentatge enriquidor per les dues parts.
Foto: Antònia Tur.

  
   Dins de l'àmbit de les relacions interpersonals que afecten a l'alumne, la relació mestre-alumne és, des-de el meu punt de vista, importantíssima. Es tracta que el professor actuarà com a model dels seus alumnes, convertint-se, abans de tot, en model en valors com la solidaritat i la cooperació. Elements què, a més d'estar encaminats a construir una societat millor, també són fonamentals en la creació de coneixements, diguem-li més tècnics. El professor ha de ser conscient d'aquest paper i de la necessitat de continuar amb la seva formació al llarg de tota la vida per poder desenvolupar la seva tasca de manera adequada. 

   El diàleg i la reflexió són també necessaris perquè comporten acceptar noves idees, tal vegada revisar els propis valors, en definitiva, requereix ser flexibles. Amb aquesta actitud la diversitat es presentarà com a valor. El diàleg s'ha de donar, sobre tot, entre tots els components de la comunitat escolar, incluint la familia.  L'esperit crític ha de ser el sedàs necessari davant tanta informació nova com ens envolta en l'actualitat. El professor, com a model, fomentarà així la capacitat de valorar els diferents punts de vista i el diàleg i la reflexió com a eines que condueixen també al consens.

  Sense oblidar els aspectes emocionals, es necessaria l'empatia per poder acompanyar als alumnes pels torrents d'emocions pels que a vegades redolen i ajudar-los a adquirir competències que els seran tan útils com els aspectes cognitius. L'afecte ha de formar part d'aquesta relació però no en hi ha prou, també es necessari l'aprenentatge d'habilitats en aquest camp.

    El paper del mestre esta en revisió, com segurament hi estan tots els elements que conformen la societat actual, la societat del segle XXI. Si la crisis actuals no és només econòmica, sinó també de valors vol dir que estan emergint-ne de nous. A més de tots els canvis que impliquen la innovació tecnologica i la globalització a nivell de tractament de la informació o capacitació laboral.

   Buscant informació vaig trobar un article, "Pedagogía Transpersonal, una nueva realidad humana exige una nueva Pedagogía" que, casualment, (Jung hauria dit que no és casualitat sinó sincronia), vaig trobar un article quan menys sorprenent per mi. 

    Ja fa uns anys, havia llegit alguns llibres de Carl Gustav Jung i d'Stanislav Grof, què són mencionats a aquest article, considerats precursor, el primer, i un dels promotors, el segon, de la PsicologiaTranspersonal. Al menys quan els vaig llegir em va par-eixe entendre que les seves teories no eren molt ben rebudes a la majoria dels ambients acadèmics per mor d'acollir certs principis de les tradicions espirituals. Com a mínim als que jo vaig tenir accés. Així que no m'hagés atrevit a mencionar un article d'aquestes característiques amb aquest dos autors com a referents sinó fos perquè esta firmat per una professora Universitària, Maria Paloma Santiago Martínez, professora del Departament de Ciències de l'Educació de la Universitat de Oviedo. L'article va aparèixer a la revista Qurriculum l’any 2009. El deix penjat perquè què m'agrada la idea de transcendència més enllà del propi individu que ens proposen aquest autors, així com  algunes de les coses que diuen partint d’aquesta idea. http://revistaq.webs.ull.es/ANTERIORES/numero23/santiago.pdf

                                              

També he penjat un video d'un pedagoc que m'he anat trobant.