Segon curs de n'Antònia Tur: COMENÇANT A PARLAR D'EMOCIONS I PRESENTACIÓ

El màndala com a símbol de totalitat.
Les emocions, amb tota la seva complexitat, formen part de la totalitat humana.

Per començar les classes d'aquesta assignatura es va plantejar la pregunta de quines emocions creiem que són les primaries, o sigui les que ajuden a conservar la vida, la meva opció va ser:

_Amor-odi: estimar als fills, als pares, la parella,etc., odiar als enemics.

_Alegria-tristesa: alegria de tenir un fill, tristesa de perdre'l, que mori.

_Ganes d'apendre, per seguir evolucionant: transcendència-espiritualitat-religió-art.

_Por: per fugir dels perills.

Reflexionant després:

Amor: sentir amor és sentir plenitud, per a mi, és la força constructiva per antonomàsia, no hi ha que confondre amor amb altres emocions. M'agrada quan se l'anomena "amor universal". Representa l'amor desenganxat, el que dóna llibertat, no el que atrapa i que pot arribar a ofegar i què tal vegada no s'hauria d'anomenar amor. Hem d'estimar als fills per deixar que marxin, que volin del niu per viure la seva vida. Potser es una manera d'entendre l'amor utòpica però les utopies estan per servir-ens de referència.

Alegría: es un sentiment que té a veure amb l'harmonia i la bellesa. Sent alegria per mor dels meus éssers estimats, un paisatge, un llibre, una música, i altres cosses que tenen a veure en gaudir dels sentits: un menjar bo amb una copa de vi i bona companyia, el sol a la cara, l'aigua del mar envoltant el cos,etc.

Odi: en principi, per a mi, és una emoció negativa, no m'agrada sentir-la i no la sent massa sovint. Respecte a les emocions negatives he acceptat que formen part de la natura humana i encara que no m'agrada sentir-les, arribat el cas, em perdono més fàcilment per el fet de sentir-les, que quan era més jove. Dins l'espectre de l'odi, hi ha emocions que provoquen canvis que no sempre són negatius. L' agressivitat pot ser constructiva o destructiva, pot ser positiu destruir algunes coses que ja no seveixen per poder construir-ne de noves. De l'amor a l'odi hi ha un recorregut molt llarg que de vegades pot semblar negatiu i ser positiu, i al contrari.

Por: en principi, la considero negativa, no m'agrada sentir-la però sé que és necessària, sinó es sent mai por s'és temerari. Però massa por ens paralitza.

Tristesa: diria que és una emoció negativa, però un cert grau de tristesa també ha resultat productiu per a mi, m'ha arribat a connectar en un tipus de sensibilitat que no era accessible sensa ella. No es la mateixa tristesa la que em produeix una tarda de pluja que la que em produeix quan escolto que els nens estan passant gana al nostre país per la situació actual, sense oblidar a tots els nens del món que passen gana.

Ganes d'aprendre: té a veure amb inquietuds polítiques i filosòfiques, en les ganes d'entendre la natura humana, i en les ganes de canviar el món.

Després, va venir la posada en comú en petit grup i per acabar tots plegats, va anar sortint de tot i reflexionarem sobre el que havia pensat cadascun. Finalment, varem veure l'article "Emociones Primarias y su Alquimia", que ens va donar una mica d'estructura a tota "la sopa" emocional que havia anat sortint. Segons aquest article, les emocions primaries serien les següents, algunes d'elles van encapçalades per una cita que faig constar:

_Amor: "Amar es un arte. Requiere conocimiento y esfuerzo". Erich Fromm, 1997.

_Miedo: "El miedo es para el espíritu lo que el dolor es para el cuerpo, una señal de peligro". Apfeldolfer, 1989.

_Rabia: aquí podríem parlar de estats emocionals que matisen aquesta emoció i són: ira, enuig, fúria.

_Tristor: dins l'espectre de la tristor estan la malanconia, el desemparament, la compassió, la nostàlgia, la resignació.

_Alegria: una emoció molt positiva però no em d'oblidar que un excés d'alegria pot amagar una gran tristor.

Es tracte d'un article de Sílvia Palou publicat a la revista Sentir y crecer, què no només ens ajuda a posar estructura a tot el que hem anat parlant, sinó que al final del capítol que dedica a cada emoció, ens dóna material per reflexionar en forma d'estratègies educatives per mestres, pares i mares, i ens diu que els nens, és important que vegin, que sovint, sentim una cadena d'estats d'ànim, i que, de vegades, ens deixam portar per les emocions dels altres. També ressalta que hem de donar permís per sentir totes les emocions i que reconèixer-les és el primer punt necessari per la seva gestió.

A la pregunta de quina es la emoció, inclòs la sensació al cos que sent davant aquesta assignatura, dir que sol començar les coses amb il.lusió. En el cas de les primeres classes d'un nou trimestre, són les més lleugeres després de deixar enrere els estressants finals, i tenen la frescor de les novetats.

La il-lusió, l'emoció que vaig sentir, al quadre que ens ha donat al professor, la col.locaría sense dubtar dins de les emocions positives:

EMOCIONS POSITIVES	EMOCIONS NEGATIVES	EMOCIONS AMBIGÜES
Alegria: perquè sempre que sento alegria em sento bé, sempre m’implica coses bones.	Desànim: perquè em fa sentir malament i em trobo sense ganes de fer coses.	Sorpresa: perquè em puc sorprendre tant per una cosa agradable com desagradable.
Il.lusio: per els nous aprenentat-ges, sobretot per els que semblen més interessants.

M'interessa molt el món de les emocions, l'educació emocional em sembla fonamental, més important del que es sol creure. Penso que encara que sembli que es tracte d'un àmbit molt intim de la nostra vida té molt a veure amb el que ens pasa a nivel colectiu, amb com es conforma la societat. En Jose Luis Sampedro parla de l'immovilisme que ens provoca la por al seguent video, és un fragment del programa "Salvados" que emiteix la cadena de TV La Sexta. enllaç.

Per altre banda penso que, els aprenentatges que m'han de servir per exercir la docència, també hem poden donar alguna clau que em servirà a nivell personal, per les meves relacions en general i amb els meus fills en particular, educar fills no es res fàcil i té, absolutament, a veure amb les emocions, les quals, de vegades, actuen des del nostre inconscient. Reflexionar sobre elles es aprendre una mica més, posar nom al que sentim ens ajuda a entendre millor el que feim, el perquè ho feim, i ens dona la possibilitat de canviar cosses que no ens agradin o que no ens convenguin, o com es sol dir, conèixer millor les emocions, ens ajuda a gestionar-les millor.

Que el treball en equip hagi de ser a classe hem tranquil·litza, per les dificultats que comporta coordinar-se; solem tenir molts de coneixements per assolir, molts de treballs per fer i poc temps per davant. A més, quasi bé ningú té la disponibilitat que es suposa als universitaris, o estem treballant, o criant fills, o les dues coses alhora.

Si he de pensar amb una sensació física que em provoques la primera classe serien papallones a la panxa, per l'expectació, "quins temes tractarem?" i per les implicacions personals que pot tenir el tema de les emocions, no es la primera vegada que alguna cosa, en principi no directement relacionada amb el tema, em serveix de revulsiu i surt tot un plegat de emocions i sensacions que havien estat ben amagadetes, no diguem si el tema hi esta directament relacionat, també tenc curiositat respecte al què passarà amb les meves companyes, suposo que després d'aquesta assignatura ens coneixerem una mica millor.

Que el tema de l'educació emcocional m'interessa molt ja ha quedat patent al llarg del trimestre passat on he fet dos entrades on en parlo. Deixaré aquí l'enllaç de l'ultima, que té enllaçada, al mateix temps, la primera que vaig fer. enllaç

Quan es va parlar de fer una presentació vaig pensar de seguida amb una descripció física i psicològica que em van demanar al 2011, quan estava fent un curs de català per preparar-me per fer la selectivitat i poder entrar a la Universitat, en deixo aquí una part, perquè pens que defineix coses de mi que tenen a veure amb el que aquí estam parlant. "(...) després d'un acostament a les filosofies orientals i "new age", vaig substituir un cert victimisme, tan judeocristià, per la idea de responsabilitat sobre el propi destí. I ara, a la meitat de la vida, puc dir que he realitzat, o estic realitzant, tots els somnis possibles, després d'haver reconciliat les meves contradiccions, la part indolent amb l'activa, la disciplinada amb la rebel, la tradicional amb la innovadora, l'entregada amb la individualista, l'aventurera amb la maternal, el yin amb el yang... fins aquí no em queda un altre que cantar "gracias a la vida que me ha dado tanto". Però com que "l'impossible ens cal i no que mori el desig" no deixo de "imagine all the people living life in peace" i tenir alguns somnis personals impossibles".

El que hi ha darrera aquests fragment és, partint d'un sentiment victimista, una trobada amb idees que et fan fer una reflexió, (Intel·ligència Emocional, de Daniel Goleman va ser un dels llibres que vaig llegir) i et porten a una acceptació de les teves circumstancies i a fer el dol per el que hauria pogut ser (la música en va ser un bon acompanyant), també hi ha una trobada amb tècniques corporals (ioga, massatges, etc.) que t'ajuden a sentir-te millor, i finalment, una presa de responsabilitat sobre les pròpies circumstàncies, a veure què es pot canviar, i treballar per fer-ho, i acceptar el què no es pot, al menys ara mateix, ja veurem en un futur, i no deixar escapar l'oportunitat, si aquesta arriba. També té a veure en viure els errors com oportunitats d'aprenentatge, no fer cas a un ego massa ferit, ni als sentiments de desanim que ens poden ocasionar. És transcendir el sentiment de víctima i prendre responsabilitat respecte al propi destí, i això requereix gestionar les emocions, aprendre a fer-ho és una tasca per a tota la vida.

Daniel Goleman amb el seu llibre Inteligencia Emocional (1995) va popularitzar la possibilitat de gestionar les emocions.