SEGUIM PARLANT D'EMOCIONS

Les emocions es reflexecteixen al rostre, aquestes cares ens parlen d'alegria.

  El professor ens va proposar que duguéssim a classe una definició d'emoció. La meva opció va ser buscar la definició que fa la RAE: "Alteración del ánimo intensa y pasajera, agradable o penosa, que va acompañada de cierta conmoción somática". 

  Reflexionant tots a classe el que primer varem haver de fer es veure en que es diferencien  sensació, sentiment i emoció. L’emoció es una resposta inconscient davant determinades situacions, d’índole afectiva, intensa i curta. Repetida en el temps acabarà provocant un sentiment que té una durada moderada i és conscient, un sentiment és la conseqüència d’emocions repetides. La sensació per la seva part és d’índole corporal. Es dóna una interrelació de tot plegat, és a través de les emocions que es produeixen els canvis químics (serotonina), però aquestes emocions es veuen afectades per sensacions i sentiments.

   La definició d’emoció que es va recollir finalment entre tot el que havia anat sortint va ser la següent : "Una  emoción es la respuesta a un estímulo que provoca una alteración del ánimo involuntaria i/o inconsciente, intensa y pasajera de duración variable, agradable o desagradable que va acompañada de cierta conmoción somática, con especial relevancia de su influencia en las expresiones faciales y causante de sentimiento. La interpretación de una emoción concreta es subjetiva, dependiendo de las experiencias previas influenciadas por el contexto cultural, en especial el familiar,  es también un elemento fijador de la atención".

  Una altra proposta era triar tres frases i reflexionar sobre elles d’un capítol del llibre de Silvia Palou  “Las emociones Primarias y su alquimia”, “Sentir y crecer, El crecimiento emocional en la infancia” Grao 2004. La meva opció és la següent:

-Sobre l’amor: “Amar es complejo, no podemos partir de una imagen idílica y parcial de lo que comporta amar”. Vaig triar aquesta frase perquè penso que s'idealitza la paraula amor i que cal fer una reflexió sobre que vol dir estimar, moltes vegades diem que estimem i el que volem és que ens estimin. El llibre "El arte de amar", Erich Fromm, 1956, va ser molt revelador per mi, es un llibre curtet i bo de llegir, així que el deixo penjat. enllaç A aquest llibre estudia la naturalesa de l’amor en les seves diverses formes, entre pares i fills, entre els membres d’una parella, etc. l’autor postula que l’amor madur va lligat a la cura, el respecte, la responsabilitat i el coneixement de l’altre.

-Sobre l’alegria: “Asumir una cierta reponsabilidad con respecto a nuestro estado de ánimo para que incluso en los momentos díficiles podamos conseguir un cierto punto de alegria para salir adelante”. Ens hem de donar permis per viure tot tipús de emocions però hem de sabre que tenim responsabililitat sobre els nostres estats de ànim, no sempre podem controlar el que ens passa però si podem fer alguna cosa sobre com ho vivim.

_Sobre la tristeza”Preguntarnos qué nos aporta la situación que estamos viviendo. Las crisis o los momentos difíciles són momentos de cambio, de aprendizajes, aunque sean duros”. Potser aquesta frase pugui semblar una burla cap els que ho estan passant tan malament als moments actuals al nostre pais, però penso que una vegada viscut el dol necessari, davant les situacions difícils, per poder sortir d’elles, el primer pas es veure que hi ha de positiu en la situació que s'esta vivint, sempre hi podrem trobar algun nou aprenentatge, alguna cosa positiva que ens pot servir per enganxar-nos a ella i propulsar-nos cap a buscar la sortida.

La canço que deixo avui em va servir per trobar força en algún moment dificil.

                    

LAS CANCIONES

En nuestra obra el contraste entre la oscuridad y un fuerte colorido también jugará un papel importante. 

 Todo el proceso de elaboración de las canciones ha significado ir perfilando la historia y sus personajes.    Estaban esbozados y sabíamos las ideas que queríamos transmitir: que el diferente no tiene porque darnos miedo, que las apariencias engañan, que jugando se pueden ocasionar molestias, e incluso un daño, pero que hay que afrontar las consecuencias de nuestras acciones, y el valor del trabajo cooperativo, serían las principales.

   Había el reto de elegir canciones que nos parecieran apropiadas a todas las que formamos "Son de Sueños" y luego elaborar letras que comunicaran lo que nosotras queríamos, adaptándolo a esa música  previamente determinada. Para mí, esto último, suponía realmente  una tarea difícil, yo no creo que sola hubiera podido afrontarla, pero con los conocimientos musicales de Sol y Felisa, ha resultado menos de lo que había imaginado, rápidamente se conseguía adaptar una frase al ritmo y la melodía sin cambiar el sentido de lo que previamente se quería decir. Además, para variar, había prisa, Toni quería las letras para este martes, el tiempo apremiaba, pero lo conseguimos, hay que tener en consideración que nosotras sufrimos un mes de retraso con la historia de tener que rehacer "la historia".

   Por mi parte he contribuido también en algo que se me da mejor, he organizado los contactos con el Club Diario de Ibiza para que podamos representar el 31 de Mayo, el 30 habrá ensayo general.  Ya hemos visitado el escenario y no a todo el mundo le gusta del todo, pero el año pasado ya cedieron este espacio gratuitamente a los estudiantes de Educación Infantil y por este motivo se volvió a contactar con ellos este año, se encargan de poner un técnico de luces y además nos va a dar publicidad, así que espero que al final podamos adaptarnos en lo que no puedan ofrecer, como por ejemplo un telón.

 En la clase de Carmen, ya hemos entrado de lleno en la elaboración de los trajes y decorados. Hoy he estado elaborando la rugosa corteza de un árbol, la mar de relajante. 

  Y el martes empezaremos ensayos. Aaaaay!!!!,  a ver que tal se nos dará, la verdad es que pensar en la actuación, con público real delante, me pone algo nerviosa. Alguna vez he hecho alguna cosilla encima de un escenario y también delante de una cámara, y me pone muchísimo más nerviosa el público que la cámara, he llegado a decir que tengo miedo escénico. Sin embargo, la idea de actuar ante el público infantil creo que me resulta atractiva, su manera de juzgar nuestro trabajo será más espontanea.  

  Esta canción, además de traerme recuerdos infantiles, la escuchaba por la radio cuando tenía unos diez años, es una de las que hemos elegido para nuestra obra.

COMENÇANT A PARLAR D'EMOCIONS I PRESENTACIÓ

El màndala com a símbol de totalitat.
 Les emocions, amb tota la seva complexitat, formen part de la totalitat humana.

 Per començar les classes d'aquesta assignatura es va plantejar la pregunta  de quines emocions creiem que són les primaries, o sigui les que ajuden a conservar la vida, la meva opció va ser:

_Amor-odi: estimar als fills, als pares, la parella,etc., odiar als enemics.

_Alegria-tristesa: alegria de tenir un fill, tristesa de perdre'l, que mori.

_Ganes d'apendre, per seguir evolucionant: transcendència-espiritualitat-religió-art.

_Por: per fugir dels perills.

Reflexionant després:

Amor: sentir amor és sentir plenitud, per a mi, és la força constructiva per antonomàsia, no hi ha que confondre amor amb altres emocions. M'agrada quan se l'anomena "amor universal". Representa l'amor desenganxat, el que dóna llibertat, no el que atrapa i que pot arribar a ofegar i què tal vegada no s'hauria d'anomenar  amor. Hem d'estimar als fills per deixar que marxin, que volin del niu per viure la seva vida. Potser es una manera d'entendre l'amor utòpica però les utopies estan per servir-ens de referència.

 Alegría: es un sentiment que té a veure amb l'harmonia i la bellesa. Sent alegria per mor dels meus éssers estimats, un paisatge, un llibre, una música, i altres cosses que tenen a veure en gaudir dels sentits: un menjar bo amb una copa de vi i bona companyia, el sol a la cara, l'aigua del mar envoltant el cos,etc.

Odi: en principi, per a mi, és una emoció negativa, no m'agrada sentir-la i no la sent massa sovint. Respecte a les emocions negatives he acceptat que formen part de la natura humana i encara que no m'agrada sentir-les, arribat el cas, em perdono més fàcilment per el fet de sentir-les,  que quan era més jove. Dins l'espectre de l'odi, hi ha emocions que provoquen canvis que no sempre són negatius. L' agressivitat pot ser constructiva o destructiva, pot ser positiu destruir algunes coses que ja no seveixen per poder construir-ne de noves. De l'amor a l'odi hi ha un recorregut molt llarg que de vegades pot semblar negatiu i ser positiu, i al contrari. 

Por: en principi, la considero negativa, no m'agrada sentir-la però sé que és necessària, sinó es sent mai por s'és temerari. Però massa por ens paralitza.

Tristesa: diria que és una emoció negativa, però un cert grau de tristesa també ha resultat productiu per a mi, m'ha arribat a connectar en un tipus de sensibilitat que no era accessible sensa ella. No es la mateixa tristesa la que em produeix una tarda de pluja que la que em produeix quan escolto que els nens estan passant gana al nostre país  per la situació actual, sense oblidar a tots els nens del món que passen gana.

Ganes d'aprendre: té a veure amb inquietuds polítiques i filosòfiques, en les ganes d'entendre la natura humana, i en les ganes de canviar el món.

  Després, va venir la posada en comú en petit grup i per acabar tots plegats, va anar sortint de tot i reflexionarem sobre el que havia pensat cadascun. Finalment, varem veure l'article "Emociones Primarias y su Alquimia", que ens va donar una mica d'estructura a tota "la sopa" emocional que havia anat sortint. Segons aquest article, les emocions primaries serien les següents, algunes d'elles van encapçalades per una cita que faig constar:

_Amor: "Amar es un arte. Requiere conocimiento y esfuerzo". Erich Fromm, 1997.

_Miedo: "El miedo es para el espíritu lo que el dolor es para el cuerpo, una señal de peligro". Apfeldolfer, 1989.

_Rabia: aquí podríem parlar de estats emocionals que matisen aquesta emoció i són: ira, enuig, fúria.

_Tristor: dins l'espectre de la tristor estan la malanconia, el desemparament, la compassió, la nostàlgia, la resignació.

_Alegria: una emoció molt positiva però no em d'oblidar que un excés d'alegria pot amagar una gran tristor.

  Es tracte d'un article de Sílvia Palou publicat a la revista Sentir y crecer, què no només ens ajuda a posar estructura a tot el que hem anat parlant, sinó que al final del capítol que dedica a cada emoció, ens dóna material per reflexionar en forma d'estratègies educatives per mestres, pares i mares, i ens diu que els nens, és important que vegin, que sovint, sentim una cadena d'estats d'ànim, i que, de vegades, ens deixam portar per les emocions dels altres. També ressalta que hem de donar permís per sentir totes les emocions i que reconèixer-les és el primer punt necessari per la seva gestió.

  A la pregunta de quina es la emoció, inclòs la sensació al cos que sent davant aquesta assignatura, dir que sol començar les coses amb il.lusió. En el cas de les primeres classes d'un nou trimestre, són les més lleugeres després de deixar enrere els estressants finals, i tenen la frescor de les novetats.

   La il-lusió, l'emoció que vaig sentir, al quadre que ens ha donat al professor, la col.locaría sense dubtar dins de les emocions positives:

EMOCIONS POSITIVES	EMOCIONS NEGATIVES	EMOCIONS AMBIGÜES
Alegria: perquè sempre que sento alegria em sento bé, sempre m’implica coses bones.	Desànim: perquè em fa sentir malament i em trobo sense ganes de fer coses.	Sorpresa: perquè em puc sorprendre tant per una cosa agradable com desagradable.
Il.lusio: per els nous aprenentat-ges, sobretot per els que semblen més interessants.

 M'interessa molt el món de les emocions, l'educació emocional em sembla fonamental, més important del que es sol creure. Penso que encara que sembli que es tracte d'un àmbit molt intim de la nostra vida té molt a veure amb el que ens pasa a nivel colectiu, amb com es conforma la societat. En Jose Luis Sampedro parla de l'immovilisme que ens provoca la por al seguent video, és un fragment del programa "Salvados"  que emiteix la cadena de TV La Sexta. enllaç.  

  Per altre banda penso que, els aprenentatges que m'han de servir per exercir la docència, també hem poden donar alguna clau que em servirà a nivell personal, per les meves relacions en general i amb els meus fills en particular, educar fills no es res fàcil i té, absolutament, a veure amb les emocions, les quals, de vegades, actuen des del nostre inconscient. Reflexionar sobre elles es aprendre una mica més, posar nom al que sentim ens ajuda a entendre millor el que feim, el perquè ho feim, i ens dona la possibilitat de canviar cosses que no ens agradin o que no ens convenguin, o com es sol dir, conèixer millor les emocions, ens ajuda a gestionar-les millor.

  Que el treball en equip hagi de ser a classe hem tranquil·litza, per les dificultats que comporta coordinar-se; solem tenir molts de coneixements per assolir, molts de treballs per fer i poc temps per davant. A més, quasi bé ningú té la disponibilitat que es suposa als universitaris, o estem treballant, o criant fills, o les dues coses alhora.

  Si he de pensar amb una sensació física que em provoques la primera classe serien papallones a la panxa, per l'expectació, "quins temes tractarem?" i per les implicacions personals que pot tenir el tema de les emocions, no es la primera vegada que alguna cosa, en  principi no directement relacionada amb el tema, em serveix de revulsiu i surt tot un plegat de emocions i sensacions que havien estat ben amagadetes, no diguem si el tema hi esta directament relacionat, també tenc curiositat respecte al què passarà amb les meves companyes, suposo que després d'aquesta assignatura ens coneixerem una mica millor.

  Que el tema de l'educació emcocional m'interessa molt ja ha quedat patent al llarg del trimestre passat on he fet dos entrades on en parlo. Deixaré aquí l'enllaç de l'ultima, que té enllaçada, al mateix temps, la primera que vaig fer. enllaç

  Quan es va parlar de fer una presentació vaig pensar de seguida amb una descripció física i psicològica que em van demanar al 2011, quan estava fent un curs de català per preparar-me per fer la selectivitat i poder entrar a la Universitat, en deixo aquí una part, perquè pens que defineix coses de mi que tenen a veure amb el que aquí estam parlant. "(...) després d'un acostament a les filosofies orientals i "new age", vaig substituir un cert victimisme, tan judeocristià, per la idea de responsabilitat sobre el propi destí. I ara, a la meitat de la vida, puc dir que he realitzat, o estic realitzant, tots els somnis possibles, després d'haver reconciliat les meves contradiccions, la part indolent amb l'activa, la disciplinada amb la rebel, la tradicional amb la innovadora, l'entregada amb la individualista, l'aventurera amb la maternal, el yin amb el yang... fins aquí no em queda un altre que cantar "gracias a la vida que me ha dado tanto". Però com que "l'impossible ens cal i no que mori el desig" no deixo de "imagine all the people living life in peace"  i tenir alguns somnis personals impossibles".

  El que hi ha darrera aquests fragment és, partint d'un sentiment victimista, una trobada amb idees que et fan fer una reflexió, (Intel·ligència Emocional, de Daniel Goleman va ser un dels llibres que vaig llegir) i et porten a una acceptació de les teves circumstancies i a fer el dol per el que hauria pogut ser (la música en va ser un bon acompanyant), també hi ha una trobada amb tècniques corporals (ioga, massatges, etc.) que t'ajuden a sentir-te millor, i finalment, una presa de responsabilitat sobre les pròpies circumstàncies, a veure què es pot canviar, i treballar per fer-ho, i acceptar el què no es pot, al menys ara mateix, ja veurem en un futur, i no deixar escapar l'oportunitat, si aquesta arriba. També té a veure en viure els errors com oportunitats d'aprenentatge, no fer cas a un ego massa ferit, ni als sentiments de desanim que ens poden ocasionar. És transcendir el sentiment de víctima i prendre responsabilitat respecte al propi destí, i això requereix gestionar les emocions, aprendre a fer-ho és una tasca per a tota la vida.

  Daniel Goleman amb el seu llibre Inteligencia Emocional (1995) va popularitzar la possibilitat de gestionar les emocions.

M'agrada acabar amb una cançó, aquesta la mencionava a la meva

 autodescripcio.("L'impossible ens cal i no que mori el desig" és un poema de

 Marià Villangomez i Imagine és una  cançó de John Lennon)

 

LA HISTORIA.

Ahora nos toca crear los personajes. 

  Nos pusimos, como no podía ser de otra manera, a trabajar en la historia, no fue difícil llegar a acuerdos, con té marroquí incluido en casa de Zineb. El té, la comida y el fuego aportaron  calidez a una ventosa, fría y gris tarde de invierno en principio poco inspiradora. No acudimos todas a la cita, pero ya sabemos que será difícil que vayamos a coincidir todas siempre, parece que esto no tiene que ser un problema, para mí no lo es, seguramente habrá días en que seré yo la que no pueda asistir.

  Ya teníamos el esbozo de la historia y conseguimos dejarla más o menos armada. Nuestra sorpresa fue cuando llegamos a clase el martes, llenas de entusiasmo. Toni dijo que no a nuestra historia. Nuestra princesa egoísta que se transformaría en bruja mala, para acabar siendo una buena persona se nos esfumo y dejó un vacío descorazonador a nuestro alrededor. Resultó que ya hay otra historia de metamorfosis y, aunque dijo que con cambios aceptaría la nuestra, era obvio que no le gustaba nada que de las cuatro historias que vamos a representar entre todas, haya dos que van de metamorfosis, así que mejor volver a empezar. 

  Como ya dije en la entrada anterior,  ni nos sobran las fuerzas ni el tiempo, así que lo vivimos como un pequeño varapalo que hubo que superar. Durante unos días ni hablamos de esta asignatura, pero en la clase de Carmen, que se ocupa de supervisarnos en la parte de los decorados y el vestuario, nos dijo que sin historia poco podíamos ir haciendo,  así que hubo que volver a empezar y poco a poco los ánimos se fueron activando. Las compañeras que no habían estado en las reuniones anteriores estaban frescas y aportaron ideas que junto a algunas de las que teníamos  elaboraron rápidamente otras nuevas y el martes llegamos a la clase de Toni con otra historia construida,  y esta vez sí  quedo aceptada aunque vaya de monstruos y nuestro  público sea infantil. 

   Así que ahora a trabajar!!!! 

La canción que dejo hoy también va sobre un monstruo.

EL COMIENZO.

Una representación constituye una gran labor de equipo. 

  Empezar sin descansar convierte el comienzo de esta nueva andadura en algo menos ilusionante de lo que en principio me resulta esta asignatura. Sin embargo, ha sido fácil llegar a un acuerdo a la hora de formar grupo. En este trabajo se encuentran mis dos grupos de trabajo habituales,  he trabajado con todas ellas,  y de entrada estoy cómoda, pero entre algunas de ellas no han coincidido en ningún trabajo y nunca se sabe lo que puede pasar. Somos muchas, con los consiguientes problemas a la hora de coordinarnos, desde los horarios y lugares de encuentro, hasta las propias ideas sobre como debe ser cualquiera de las muchas cosas que vamos a tener que decidir, de entrada siento "buenas vibraciones". 

 Por lo que a mi respecta  en este grupo están casi todas las compañeras de viaje del trabajo de la Unidad Didáctica de Música, del cual  nos quedo muy buen sabor de boca. También están las chicas que han sido mis compañeras habituales en los trabajos del año pasado, o sea que ya las conozco a todas y me ha gustado trabajar con ellas, con toda la diversidad de sus planteamientos, conocimientos, edades y personalidades. Eso no quiere decir que no pueda haber discusiones o momentos de tensión, pero lo cierto es que tener un rodaje facilita las cosas. Trabajando en equipo se aprende mucho y tener que cambiar de grupo aporta todavía más, pero es un poco agotador a veces, sobre todo debido a la falta de tiempo que siempre nos acucia. Cuando ya has trabajado con alguien se va más directo al grano, se optimiza ese tiempo.

  De momento nuestra intención es que prevalezca el consenso, aunque Toni, el profesor que nos va a supervisar la parte de la representación, por lo que respecta a la letra, la música y la coreografía, nos ha hecho repartir las funciones como si de una compañía de teatro real se tratara, por cierto que el nombre de nuestra compañia es "Son de somnis". Y de momento no  me queda más que desearnos un feliz viaje !!!!! 

Os dejo la canción que me viene a la memoria si hablamos de teatro.