Psicològia de l'Educació

           

                                                         PRIMER TEMA

 Psicologia de l’Educació: “es la ciència que tracta dels processos d’ensenyar i aprendre, defineix els mètodes d’investigació adequats per el seu estudi i busca solucions (intervenció psicopedagògica) per als problemes que hi puguin sorgir” (Genovard i gotzens, 1990). Els temes prioritaris són:

 -Els processos de canvi comportamental, on em de considerar el nivell de desenvolupament, el nivell de competència i aptituds de cada nen i la seva disposició afectiva i emocional.

 -Els factors o variables que condicionen els processos de canvi comportamental: models d’aprenentatge i d’intervenció més adequats i l’ambient docent.

 La finalitat és proporcionar models explicatius dels processos de canvi comportamental, contribuir a la creació de situacions educatives eficaces i ajudar a la resolució de problemes educatius concrets.

 Els orígens de la psicologia científica es situen a finals del segle XIX, quan en William James (19842-1910) va publicar “Paraules per als mestres de psicologia”. Actualment ens trobem davant d’un pluralisme epistemològic, conflueixen el conductisme que considera la ment humana como una tabula rasa i vincula l’estímul a la resposta, otorgant al mestre tot el control del procés enseyament-aprenentatge, l’orientació cognitiva que va sorgir en resposta al conductisme, diuen que la conducta és alguna cosa més que la resposta a un estímul, l’orientació psicosocial de caire humanista i que s’enfoca a ajudar al nen a l’autoconeixement i la teoria ecològica que posa l’atenció en l’influencia de l’ambient i parla de diferents sistemes que envolten al nen i de les relacions entre ells, així tenin el micro, l’exo i el mracosistema i el meso sistema que són les relacions que s’estableixen entre els elements de cada un d’ells (família-escola, escola-ajuntament, etc).

 A nivell personal he de dir que de sobta em vairg adonar de que l’any passat haviem estat "filosofant" sobre l’educació, cosa que m’agradava molt, i que aquest any es tracta ja d’analitzar i adquirirr algunes estratègies per quan entrem a dins de l’aula. Vaig sentir vertigen al pensar si aconseguiré que els meus alumnes es sentin motivats i si sabre guiar-los en el tros de camí que em pertoqui acompanyar-los amb l'objectiu de que acabin sent grans persones, amb recursos per a totes les àrees de la vida, i tot això gestionant la realitat quotidiana de la vida a l’aula. Es molta la complexitat de la tasca i molta la responsabilitat. En aquest sentit ha estat gratificant llegir l’article de José M. Esteve “La aventura de ser Maestro”, diu que “s’aprèn a ser professor per assaig i error, assaig i error”, o sigui fent, fent i fent. ("S’aprèn fent", Roger Schank). Però l’article que ha estat revelador ha set el de Carles Parelada Enrich, “Incoherències i contradiccions: elements per a un procés de reflexió generador d’aprenentatge i creixement personal”, on va donant una perspectiva  sorprenent de parelles com dins-fora (com a procés d’individuació, qui soc jo i qui és l’altra) o a dalt-a sota (referent a les relacions de poder entre el mestre i l’alumne, entre d’altres), per acabar situant a “la persona en el punt de mira de l’escola per afavorir el seu creixement personal durant totes les etapes de l’educació”. Crec que val la pena llegir-lo.
http://www.xtec.cat/~cparella/Articles/artcontradiccionsinfancia.PDF

I  per mi, si parlam de creixement personal, és fonamental parlar d' educació de la intel•ligència emocional, la considero un  repte per el futur immediat. És per això que he penjat el següent vídeo. Es un fragment  del programa de televisió Redes conduït per Eduard Punset.